La PLATAFORMA RENOVABLES SI PERÒ AIXÌ NO!! ha actualitzat les dades i els mapes del consum de territori de l’illa de Mallorca degut als projectes industrials de centrals fotovoltaiques a sòl rústic, i volem donar una ALERTA sobre la situació actual i les previsions futures que poden suposar aquestes instal·lacions sobre el territori.

1-L’augment de projectes en tramitació de centrals industrials fotovoltaiques a sòl rústic a l’illa de Mallorca està desbocat ; de fet des de la darrera presentació als mitjans de comunicació i a la ciutadania, en el mes de març, les dades sobre el nombre de centrals fotovoltaiques i les hectàrees no han aturat de créixer.

Segons les nostres dades, ARA les centrals fotovoltaiques en funcionament són 76 amb una ocupació de 412 hectàrees, i els projectes de centrals fotovoltaiques en tramitació que s’han presentat a exposició pública han passat de 68 a 89 amb un total de 1.202 hectàrees ( abans eren 907 ha).

En total són 165 centrals fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca que segons la superfície poligonal ocupen 1624 hectàrees ( adjuntem mapa)

Se segueixen tramitant projectes d’un gran nombre d’hectàrees, ahir mateix va acabar l’exposició pública de la central fotovoltaica “Llucmajor Solar” de 99 hectàrees a la zona de Sa Marina a Llucmajor. Aquesta central fotovoltaica és la més gran de l’illa de Mallorca - seguit per la central de Puntiró de 91 ha i la de Mainou de 60 ha. També en aquest període, a més de les 4 noves centrals a Palma , i les 5 a Marratxí , s’han expandit cap el Pla de Mallorca com a Ariany, Maria de la Salut, Sineu, Sencelles i Santa Margalida, malgrat això suposi línies de connexió des de les centrals fins a la subestació elèctrica de més de 10km de recorregut.

2- Mentre seguim sense la Planificació Territorial i Energètica que marca la Llei de Canvi Climàtic és l’ empresa ENDESA qui ens avisa que “perquè les Balears siguin autosuficients en matèria energètica, s’hauran d’ocupar inicialment amb centrals fotovoltaiques 3.500 hectàrees més de sòl rústic, que suposa un 0’7% del territori de les IB”. Amb aquestes afirmacions avala que la transició energètica a les Illes Balears, i especialment a Mallorca, se basa únicament en la instal·lació de centrals fotovoltaiques a sòl rústic.

Ens preocupa que l'empresa ENDESA vulgui planificar la instal·lació de centrals fotovoltaiques en el territori de les Illes Balears en funció dels seus interessos de negoci i que, per altra part, el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, que hi tenen les competències, callin i no responguin a una ingerència competencial tan clara per part de l’empresa energètica. L’empresa ENDESA és part interessada en el desplegament de centrals, i les seves declaracions constitueixen, una vegada més, un exemple d’ingerència de les empreses amb evidents fins lucratius en la planificació territorial i urbanística.

Volem recordar que la PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I ENERGÈTICA l’ha de dur a terme el Govern de les Illes Balears i els Consells de cada illa, sent aquests organismes els que planifiquen, ordenen i determinen l’abast de qualsevol activitat en el territori. Exigim, per tant, al Govern de les IB i al Consell de Mallorca que no permetin aquestes intromissions tan evidents i grolleres de l’empresa ENDESA en les polítiques de transició energètica en el nostre territori, i actuïn amb responsabilitat en el deure i mandat democràtic de preservar l’interès general i el bé comú.

3-Des de la Plataforma considerem que la transició energètica no s’ha de fer a costa de l’ocupació del territori limitat de l’illa de Mallorca, i volem respondre a les afirmacions realitzades per l’empresa ENDESA amb claredat, arguments i contundència. ENDESA no compta bé la superfície de territori que se pot arribar a ocupar amb la seva proposta de centrals fotovoltaiques a sòl rústic. La gran mossegada al territori de Mallorca potser superior a les 12.000 hectàrees equivalent als termes municipals de Santa Margalida i Maria de la Salut.

La Llei 10/2019, de Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears estableix que per a l’any 2030 l’objectiu de penetració d’energies renovables ha de ser del 35% de l’energia total consumida. Per a l’any 2050 l’objectiu és que el 100% de tota l’energia consumida a les Illes Balears provingui de renovables, i d’aquesta, el 70% produïda a les Illes.

Segons les dades de consum TOTAL d’energia (no sols l’elèctrica), que publica la DG d’Energia del GOIB, les Illes Balears hauran d’auto generar l’any 2030 8.000 GWh de renovables. Això, amb un pro mig anual de 1.450 hores de sol, suposarà 5.500 MW de potencia instal·lada, el que implica unes 5.000 Ha a ocupar per plaques solars l’any 2030 (una vegada deduïda la possible contribució de 500 MW d’autoconsums i les renovables a través de l’enllaç amb la Península).

Si ens referim a l’objectiu del 2050, i en el supòsit que, tal i com diu la llei, es redueixi el consum d’energia en un 40% respecte a 2005 (escenari a qüestionar davant la manca de vertaderes polítiques globals per a la reducció del consum), l’energia total que se consumirà a les Illes Balears pujarà a 21.500 GWh. Si tornem a repetir els càlculs anteriors, s’hauran de produir 15.000 GWh de renovables a Balears. Això, amb un pro mig anual de 1.450 hores de sol, requerirà 10.300 MW de potencia, i en funció de la possible contribució de l’autoconsum, suposarà uns 9.000 MW de potència generada, és a dir, necessitarem 9.000 Ha mínim pel 2050 (una vegada deduïda la possible contribució d’uns 1.000 MW d’autoconsums).

D’aquesta manera, l’escenari més favorable pel 2050, que passa, com hem dit, per que el consum energètic de 2.050 sigui un 40% inferior al de 2005, suposa l’ocupació mínima de 9.000 Ha de les Illes amb plaques solars. Si tenim en compte que el consum d’energia elèctrica de Mallorca representa el 75% del consum total de les illes, podem quantificar un mínim de 6.750 Ha ocupades per plaques solars a Mallorca per l’any 2050.

Des d’aquesta Plataforma considerem EXAGERAT el cost territorial, ambiental, paisatgístic i de qualitat de vida dels mallorquins el fet d’haver d’instal·lar aquest mínim de 6.750 Ha en el sòl rústic de Mallorca, el qual ha de quedar preservat d’activitats industrials alienes al seu ús, que és l'agrícola i ramader, per coadjuvar a reduir la dependència del continent en termes de producció d’aliments. En aquest sentit, volem reiterar que són els lobbies europeus i les empreses energètiques que pretenen que les Illes siguin energèticament autosuficients, quan, no ho son en altres necessitats tan o més bàsiques com són la capacitat de producció d’aliments (que hem d’importar del continent diàriament amb el consegüent cost ambiental) o l’aigua, havent de recórrer a dessaladores (amb greus efectes sobre el medi marí i grans necessitats energètiques).

L’ empresa ENDESA, amb la finalitat de dissimular i banalitzar la magnitud dels seus propòsits, indica que les 3.500 Ha només suposen un 0,7% del territori balear, calculant-ho en base a tota la superfície de les illes. Des d’aquesta Plataforma es considera que per a calcular un percentatge d’ocupació clarificador, la superfície de sòl rústic que consumiran les centrals fotovoltaiques s’ha de dividir per la superfície total de sòl rústic susceptible d’instal·lar-hi aquestes centrals . Si partim dels criteris establerts al PDSEIB ( pla director sectorial energètic de les Illes Balears) aprovat el 2005 i modificat el 2015 , excloem de la superfície de l’illa de Mallorca la Serra de Tramuntana, les zones d’exclusió (àrees protegides ), i si a més excloem les infraestructures viàries construïdes a sòl rústic , i les zones d’aptitud energètica baixa per a la instal·lació de renovables, aproximadament obtenim una superfície de sòl rústic susceptible de ser ocupat per centrals fotovoltaiques de 163.760 Ha, superfície de la que no s’ha exclòs el rústic urbanitzat.

D’aquesta manera i pel 2050, l’escenari més probable, donat el model econòmic de creixement turístic i urbanístic sense límits i l’augment notable de la població resident, suposarà un augment de la demanda energètica que implicarà la ocupació de més sòl rústic a l’illa.

Així, si augmenta el consum energètic a nivells del 2005 ens podem situar en un escenari d’un consum de territori desorbitat, amb més de 12.000 hectàrees del sòl rústic a Mallorca. D’aquesta manera, estaríem parlant d’aproximadament un 7,33% del sòl rústic disponible, és a dir, uns 24.000 camps de futbol o el termes municipals de Santa Margalida i Maria de la Salut. UNA FORTA MOSSEGADA AL TERRITORI

4- El sòl rústic a Mallorca està malmès i ocupat per una activitat urbanística intensa, constant i silenciosa -sols en el període de 2015 a 2021 s’ha construït un total d’11 km2-que ha transformat profundament el seu ús ; també per infraestructures viàries i d’altres usos que l’han en cimentat o asfaltat , i ara hi afegim activitats industrials energètiques.

Des d’aquesta Plataforma apel·lem a la responsabilitat de les institucions esmentades, per a que ABANS D’INICIAR AQUEST CAMÍ que a mig i llarg termini ens dirigeix cap a la DESTRUCCIÓ DEL NOSTRE TERRITORI i dels seus valors productius, ambientals, culturals i identitaris, s’aprovi una MORATÒRIA en la tramitació de noves centrals fotovoltaiques que permeti una planificació territorial i energètica sostenible, justa i amb participació de la ciutadania.

Aquesta Plataforma incideix en la necessitat que aquest mínim de 6.750 Ha que l’any 2050 hauran d’estar cobertes de plaques solars, s’ubiquin a teulades de naus i edificis, a infraestructures públiques i a zones periurbanes o zones altament degradades amb objectius clars d’activar l’autoconsum i les comunitats energètiques com eixos bàsics de transició energètica.El sòl urbà i periurbà ofereix infinitat de possibilitats: cobertes d’habitatges, cobertes de naus industrials i comercials i d’edificis públics ( escoles, hospitals etc..) infraestructures públiques viàries com aparcaments, autopistes, ports i aeroport etc , activar amb incentius fiscals i de subvencions a la indústria turística a la instal·lació en els seus edificis i espais possibles etc. I tan sols en cas excepcional- com indica la llei- es recorri al sòl rústic comú , prioritzant aquells espais més degradats o propers a espais industrials.

El sòl rústic de Mallorca és un bé escàs i , tot i que malmès per un urbanisme legal i il·legal, disposa d’un valor incalculable, no tan sols en termes de sobirania alimentària, biodiversitat, paisatge , un valor ecològic incalculable com embornal de carboni, i necessari per a la qualitat de vida de la ciutadania. Hem d’aturar urgentment l’enorme transformació i pressió sobre el sòl rústic, intensament transformat en el context d’una illa profusament urbanitzada i ocupada. El sòl rústic és un recurs escàs d’una illa petita, que necessàriament s’ha de preservar d’activitats industrials com la generació d’energia. El cost territorial d’utilitzar el sòl rústic per a activitats energètiques és massa elevat.

De la mateixa manera, insistim en que els objectius de transició energètica no se poden assolir mantenint els mateixos nivells de creixement en base a un sistema econòmic que sols cerca augmentar l’activitat turística i urbanística sense cap limitació. Volem recordar que la llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica a l’article 2 explicita que les finalitats d’interès públic i de forma prioritària són les següents: primer L’ESTALVI ENERGÈTIC, segon L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA i tercer LA GENERACIÓ DE RENOVABLES.

L’empresa ENDESA oblida que en la transició energètica necessària davant el repte del canvi climàtic esdevé imprescindible la PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA perquè sigui una transició justa i democràtica. ESTÀ CLAR EL NUL INTERÈS DE L’EMPRESA ENDESA PER LA DEMOCRATITZACIÓ DE L’ENERGIA I LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA: AQUESTA EMPRESA SOLS VETLA PELS SEUS INTERESSOS DE NEGOCI

Exigim al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca que garanteixi aquesta participació ciutadana per aconseguir els objectius de penetració de renovables a través de l’ AUTOCONSUM, individual i compartit, les COMUNITATS ENERGÈTIQUES i la instal·lació de panells i centrals fotovoltaiques a sostres teulades de naus comercials i industrials, infraestructures i edificis públics, vivendes familiars i plurifamiliars, zones altament degradades i periurbanes; i sobretot prioritzar l’estalvi i eficiència energètica.