Inca entrega els Premis Literaris Pare Colom 2026. Joan Llensa Aubert, Carles Camps Mundó, Noé Sitjas del Águila i Jordi Maíz Chacón han estat guardonats en les categories de narrativa, poesia, teatre i assaig, respectivament. Un total de 196 originals s'han presentat a aquesta edició del certamen en llengua catalana, que es consolida com un dels principals referents de la creació literària en català.

El claustre de Sant Domingo ha estat escenari, un any més, del lliurament dels Premis Literaris Pare Colom, promoguts per l'Ajuntament d'Inca. Enguany, aquests guardons, consolidats com una de les convocatòries literàries de referència en llengua catalana, han registrat una participació molt destacada amb un total de 196 obres presentades, distribuïdes entre les quatre modalitats convocades: 53 originals de narrativa, 95 de poesia, 36 de teatre i 12 d'assaig.

Així, el premi de narrativa s'ha entregat a Joan Llensa Aubert per la seva obra «La neu sota les ungles». En l'apartat de poesia, ha resultat guardonat Carles Camps Mundó amb el poemari «Ni en les paraules». D'altra banda, el premi de teatre ha estat per a Noé Sitjas del Águila amb la seva proposta «Nicarbazina per a coloms; apunts sobre Antígona». Així mateix, el premi d'assaig ha recaigut en Jordi Maíz Chacón per l'obra «Terra erma. Els grups d'afinitat anarquista a les Illes Balears (1918-1936)».

«Aquesta 24a edició confirma, una vegada més, el prestigi i la vitalitat d'aquest certamen, que enguany ha rebut 196 obres. La qualitat i la participació que any rere any registren els Premis Pare Colom demostren que Inca continua sent un referent en la promoció de la cultura literatura en català», ha assenyalat el batle d'Inca, Virgilio Moreno.

En aquest sentit, Moreno ha volgut enviar també un missatge d'agraïment a tots els autors i autores participants: «Cada treball presentat contribueix a reforçar el prestigi d'aquests premis i converteix aquesta convocatòria en un espai de trobada per a la creació literària en català». Per la seva banda, la regidora de Cultura, Alice Weber, ha destacat que «des de l'Ajuntament d'Inca treballam perquè la cultura no sigui un complement de les polítiques públiques, sinó un element central de la nostra activitat perquè, la cultura és per a nosaltres, per davant de tot i avui més que mai, una responsabilitat i bé més preciat.».

Weber, a més a més, ha afegit que «avui no només celebram la literatura, també celebram la llengua. El català és molt més que un vehicle d'expressió: és patrimoni compartit, és memòria col·lectiva, és una manera d'entendre el món i d'explicar-nos com a societat.»

Aquests guardons, impulsats per l'Ajuntament d'Inca en col·laboració amb Lleonard Muntaner Editors, tenen per objectiu contribuir a impulsar la literatura catalana, alhora que retren homenatge a la figura de l'il·lustre poeta i lingüista Pare Colom.

Les bases de la convocatòria estableixen un premi de 3.000 euros en la categoria de narrativa i un premi de 1.200 euros en les categories de poesia, teatre i assaig. A més, les obres premiades seran editades per Lleonard Muntaner Editors i es presentaran, com és habitual, durant la tardor coincidint amb les Fires d'Inca. Posteriorment. es presenten també a Mallorca i Barcelona.

PREMIS LITERARIS PARE COLOM 2026. NARRATIVA: La neu sota les ungles, de Joan Llensa Aubert. La neu sota les ungles és una novel·la literària ambientada en una vall del Pirineu, on el desglaç fa emergir unes restes que obliguen a reobrir la desaparició d'una nena ocorreguda vint-i-set anys enrere. La Mireia, ramadera i única testimoni indirecta d'aquells fets, inicia una investigació que posa en dubte la versió que el poble ha acceptat durant dècades. Amb una prosa continguda i evocadora, l'obra reflexiona sobre la memòria, la culpa, els silencis compartits i la necessitat d'afrontar la veritat, convertint la muntanya en un personatge més de la narració.

Joan Llensa Aubert, natural de la Garrotxa, és autor i divulgador cultural. Ha publicat una desena de novel·les de misteri, thriller psicològic i literatura juvenil, en què explora la identitat, la memòria i els vincles humans a través d'històries carregades d'intriga i profunditat emocional.

POESIA: Ni en les paraules, de Carles Camps Mundó. "Ni en les paraules" pren com a punt de partida la relació entre el llenguatge i la realitat per reflexionar sobre els límits de la paraula i la seva capacitat per construir sentit. A partir d'aquesta premissa, el poemari aborda qüestions com la identitat, la vida i la mort, la necessitat del diàleg o allò que queda més enllà del que pot expressar el llenguatge, configurant una proposta poètica de gran densitat intel·lectual i sensibilitat. Carles Camps Mundó (1948) és una de les veus més destacades de la poesia catalana contemporània. Al llarg de la seva trajectòria ha estat reconegut amb premis com el Carles Riba, el Serra d'Or de la Crítica o l'Octubre de Poesia, i és autor d'una extensa obra poètica i assagística.

TEATRE: Nicarbazina per a coloms; apunts sobre Antígona, de Noé Sitjas del Águila. "Nicarbazina per a coloms; apunts sobre Antígona" és una reinterpretació contemporània del mite d'Antígona que entrellaça diverses històries per explorar els límits entre la família i el control institucional. Una mare desesperada, un adolescent i un dramaturg comparteixen protagonisme en una obra que fusiona realitat i ficció per reflexionar sobre el desemparament, la memòria i els nous rostres del desterrament. Noé Sitjas del Águila (Barcelona, 2001) és graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i actualment estudia Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona. Aquesta és la seva primera obra teatral.

ASSAIG: Terra erma. Els grups d'afinitat anarquista a les Illes Balears (1918-1936), de Jordi Maíz Chacón.L'obra ofereix una investigació basada en documentació inèdita sobre els orígens, l'evolució i la cultura política dels grups d'afinitat anarquista a les Illes Balears entre 1918 i 1936. L'estudi analitza les seves formes d'organització, les xarxes de sociabilitat, la influència de l'emigració balear a Amèrica i la repressió posterior al cop d'estat de 1936, aportant una nova mirada sobre una etapa fonamental de la història contemporània de les Illes.

Jordi Maíz Chacón és historiador, professor de Geografia i Història, editor i investigador especialitzat en història social, moviments obrers i cultura política contemporània. És autor d'una cinquantena de llibres i ha estat distingit, entre d'altres, amb el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Alexandre Ballester d'Assaig.