El pregón ha ido este año a cargo de Isabel M. Riera Oliver
La pregonera de las Fiestas de Manacor Isabel M. Riera Oliver ha terminado su intervención haciendo una reivindicación de la educación pública, de calidad y en catalán
A continuación, el músico Roger Pistola ha ofrecido un concierto al numeroso público asistente. El acto ha comenzado, como cada año, con el baile de los Cossiers ante la Sala y el Claustro de Sant Vicenç Ferrer
AGENCIA MANACORNOTICIAS 25/05/2024 - 08:04:31
La transformación urbanística y social de estas dos zonas de Manacor ha tenido un papel protagonista. La pregonera, que ha dedicado su vida profesional a la Biblioteca Miquel Àngel Riera del IES Mossèn Alcover

ISABEL M. RIERA OLIVER HACE EL PREGÓN DE LAS FERIAS Y FIESTAS DE PRIMAVERA 2024 CON UN DISCURSO PLENO DE HISTORIA DE LAS BARRIADAS DEL TREN Y EL CONVENTO Y REIVINDICA LA EDUCACIÓN PÚBLICA, DE CALIDAD Y EN CATALÁN. El pregón de las Ferias y Fiestas de primavera 2024 ha dado el inicio este viernes por la noche a dos semanas de eventos para todos los públicos en Manacor. El pregón ha ido este año a cargo de Isabel M. Riera Oliver, bibliotecaria del IES Mossèn Alcover y propietaria del estanco del Tren. Riera ha hecho un discurso lleno de referencias a su vida personal y familiar en las barriadas del Tren y del Convent.

La transformación urbanística y social de estas dos zonas de Manacor ha tenido un papel protagonista. La pregonera, que ha dedicado su vida profesional a la Biblioteca Miquel Àngel Riera del IES Mossèn Alcover, ha terminado su intervención haciendo una reivindicación de la educación pública, de calidad y en catalán.

El alcalde ha entregado a la pregonera un azulejo hidráulico con el escudo de Manacor, un diseño hecho en Manacor, que resalta la importancia de la industria local.

El alcalde de Manacor, Miquel Oliver, ha destacado la importancia de personas como Isabel M. Riera Oliver en Manacor, personas con pasión por su trabajo, que contribuyen a crear una sociedad mejor. El alcalde ha entregado a la pregonera un azulejo hidráulico con el escudo de Manacor, un diseño hecho en Manacor, que resalta la importancia de la industria local.

A continuación, el músico Roger Pistola ha ofrecido un concierto al numeroso público asistente. El acto ha comenzado, como cada año, con el baile de los Cossiers ante la Sala y el Claustro de Sant Vicenç Ferrer y ha sido conducido por Maria Magdalena Vives.

DISCURS DEL BATLE DE MANACOR - MIQUEL OLIVER GOMILA. Bon vespre a tothom, moltes gràcies per ser aquí avui. És un goig veure aquest Claustre ple de gent.  Bel, quan te vaig encomanar fer el pregó de les Fires i Festes de Primavera, no tenia cap dubte que mos faries treure més d'una rialla. Gràcies per tot, de veres. 

Ho hem vist i ho sabem: na Bel és una persona que estima. Estima el seu poble, estima la seva gent i estima la seva cultura; que és la nostra, la de tots. I és d'aquesta estima tan grossa, però també de l'alegria amb què encara la vida, que fa que siguem tants i tantes els manacorins que també l'estimam. Perquè na Bel sap dir les veritats, però amb una rialla sempre passen molt millor! 

D'aquest enfilall d'anècdotes que ens has explicat avui, i agafant el fil verd de l'estima per l'educació pública, de qualitat i en català i també de la barriada del Tren, hi voldria afegir els meus records de l'escola Simó Ballester, on vaig fer tot l'EGB. Una escola que s'aixeca digna al mig de l'avinguda dels tres noms, i on viuen els meus records d'infantesa.

I on em consta que, ben igual que a totes les escoles del municipi, hi ha equips de docents que s'arromanguen cada dia per donar el millor que tenen als nostres infants. L'educació és la saó d'aquesta terra nostra i, per això, l'hem de cuidar com el tresor més valuós. Tenint les infraestructures necessàries i adequades per poder atendre els infants i joves, cuidant els equips docents que els ensenyen i atenen, dotant-la dels recursos necessaris per poder innovar i créixer, i fent el que calgui perquè pugui tornar a ser ascensor social i no motor de segregació. Per descomptat, naturalment, en català, una llengua d'acollida, de cohesió i d'oportunitats. Els experiments, amb la magnèsia de què parlava na Bel. 

No voldria passar per alt alguna de les peticions que ens ha fet la nostra pregonera, com ara la de convertir en un lloc més humà, més amè, més verd, amb menys trànsit i amb més espais per a les persones els llocs centrals de la barriada del tren. Si una cosa tenim clara a l'Ajuntament de Manacor és que els carrers, els pobles, les ciutats, són per a les persones.

Ho creim, ho mantenim i ho aplicam en la mesura que ens és possible. Sabem que no és fàcil, que lluitar contra l'omnipresència del vehicle privat no és fàcil. Però tenim molt clar que els espais urbans pacificats, aquells on s'hi posa més verd, aquells on s'hi ha reduït la presència de cotxes, són aquells que han florit. Aquells on hi passen coses. Aquells on ens podem trobar, on els comerços es revaloritzen, on el poble pot ser poble. 

Si hi ha una cosa que genera unanimitat dins Manacor és la figura de na Bel a la Biblioteca Miquel Àngel Riera de l'IES Mossèn Alcover. No trobareu cap persona que no parli bé d'ella, cap alumne o exalumne a qui no hagi atès amb una rialla, amb una broma o amb curiositat i tendresa. I aquí és quan prenem consciència que les coses (sobretot les bones), no duren sempre. 

És na Bel la que ha fet que la Biblioteca del Mossèn sigui un refugi, ha estat ella amb el seu tarannà la que ha construït una casa feta d'històries, de paraules i de versos. Una casa amb les portes obertes de pinte en ample, amb les finestres badades per deixar-hi entrar el sol. Una casa on tots els estudiants hi eren benvinguts i s'hi sentien còmodes i, així, els podia despertar el cuquet, la curiositat, la intriga per aquest univers fascinant de paraules i d'idees que és una Biblioteca. 

Hi aquí hi ha la diferència. Quan una persona estima la seva feina i té la capacitat de contagiar la passió que li desperta als demés, el resultat és espectacular. Manacor necessita moltes Bels. Manacor necessita persones apassionades amb la cultura, amb el patrimoni, amb la literatura, amb la llengua catalana; persones connectades amb el seu entorn, arrelades al barri, capaces de generar connexions socials i entre generacions. Per sort, persones com na Bel ens fan prendre consciència que Manacor és una ciutat cada vegada més gran i més important, però que l'ànima de poble encara perdura.  Gràcies, Bel, una vegada més. 

I a totes les persones que heu vengut avui aquí, i a totes les que no hi han pogut ser, només me queda dir que avui encetam aquestes dues setmanes de festa, que volem compartir amb tothom. Les Fires i Festes de Primavera són possibles, també, gràcies a moltes persones, entitats i associacions diferents feineres i caparrudes que tenen la ferma voluntat de resistir de la millor manera: fent poble, essent poble.  Vos anim a agafar el programa, sortir al carrer i passar gust de la festa. Convidau amics d'arreu, que Manacor és obert a tothom.  Que molts d'anys poguem fer festa!  Visca Manacor! 

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado


1
1
Cati
Enhorabona Bel!!!!!