Prop de 180 localitats del Mediterrani encenen torres per a sensibilitzar sobre la situació de les persones migrants

Es tracta de la vuitena edició d'aquesta iniciativa que cerca sensibilitzar a la població sobre la dramàtica situació de les persones migrants que creuen el Mediterrani a la recerca d'un futur millor.

També té com a objectiu reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural.

Amnistia Internacional Illes Balears ha participat un any més en l'Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, un espectacle de foc i fum que ha recorregut les nostres costes en defensa dels drets humans. Durant l'acció, que enguany celebra la vuitena edició, s'han encès prop de 180 torres en el conjunt del Mediterrani. Aquesta iniciativa, organitzada pel Consell de Mallorca, pretén sensibilitzar a la població sobre la situació de les persones migrants en la mar Mediterrània i reivindicar el patrimoni històric i cultural de les illes.

“Cada any comptam amb un major suport d'una ciutadania compromesa i activa, no sols amb el patrimoni i la història de les Balears, sinó sensible als drets humans, que, enfront d'altres discursos de l'odi existents, vol mostrar-se solidària amb l'acolliment de les persones migrants i refugiades", explica Carlos Martín, responsable de l'àrea de Migració i Refugi d'Amnistia Internacional Illes Balears.

La mar Mediterrània és un de les mars als quals es llancen, a vegades jugant-se la vida, milers de persones a la recerca d'un futur millor. Per això, unes cent localitats pròximes a la costa situades a Balears, així com 50 en altres comunitats de Catalunya, Aragó, País Valencià, Murcia, Andalusia i el municipi francès de Prats de Molló, han dut a terme aquest acte de manera simultània, per a recrear la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de defensa, les quals eren, essencialment, un recurs d'autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d'acolliment que mostren el camí.

La iniciativa neix en 2016 des d'un grup de professores i professors de l'Institut d'Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX que van realitzar una acció per a tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis. El Consell de Mallorca, i en particular la Direcció Insular de Patrimoni, va acompanyar aquest projecte

des del primer moment, al qual també s'han sumat en aquest paper de coordinació les entitats d'Amnistia Internacional i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, el Fons Menorquí i el Fons Pitiús de Cooperació.

Al matí, a les 12.45 hores ha tingut lloc la lectura del manifest escrit enguany per l'escriptor Josep Vallverdú i Aixalà, l'encesa de bengales de fum i, en algunes localitats, s'ha interpretat “El Viatge a Ítaca” de Lluís Llach. Al capvespre, a les 18.00 hores s'ha llegit de nou el manifest mentre s'encenien les bengales de foc.

Amnistia Internacional Illes Balears, migració i refugi

Amnistia Internacional Illes Balears, que participa i dona suport a aquesta iniciativa des de la primera edició, forma part de plataforma “Les Balears Acollim” sensibilitzada amb les persones que creuen cada dia el Mediterrani amb l'esperança d'un futur millor. Durant la travessia, a més de témer per les seves vides, molts migrants corren el risc de ser víctimes de tràfic de persones i altres formes d'explotació. A algunes les detenen les autoritats quan arriben a un altre país. Finalment, les que aconsegueixen arribar, quan estan adaptant-se i començant a construir una nova vida, no estan mai exemptes de sofrir discriminació en forma de racisme i xenofòbia.

En la seva lluita per la defensa dels drets humans, Amnistia Internacional recorda que és necessari:

• Adoptar i advocar en els fòrums multilaterals i dins de la Unió Europea per l'adopció de mesures que facilitin vies legals i segures d'accés a Espanya, Europa i altres destins segurs de persones sol·licitants d'asil i de protecció internacional. Aquestes mesures poden incloure, entre altres, programes de reassentament i el patrocini comunitari de persones refugiades i sol·licitants d'asil. I han de prestar especial atenció a les necessitats dels col·lectius més vulnerables com a menors, dones víctimes de violència de gènere, víctimes de tràfic i persones malaltes.

• Malgrat l'acord del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, Espanya té l'obligació de complir amb els estàndards internacionals de drets humans i promoure un acolliment digne de persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades.

• Les autoritats espanyoles han de combatre tot intent de criminalització d'activistes i organitzacions de salvament i rescat, així com complir amb la seva obligació de cerca i salvament de persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades en la mar per a portar- los a un port segur, permetent i facilitant que puguin sol·licitar protecció internacional.

• Espanya ha d'apostar per un mecanisme de solidaritat basat en la reubicació obligatòria i per enfortir el reassentament, evitant l'anomenada ‘solidaritat a la carta’ que substitueix l'acolliment per pagaments als països receptors. És urgent promoure un

enfocament de la gestió de la migració que respecti els drets humans i en el qual ocupi un lloc central la protecció de les vides de les persones migrants i refugiades; garantir que les polítiques i les pràctiques protegeixen, respecten i fan efectiu el dret a la vida de les persones refugiades i migrants; i abstenir-se de realitzar i rebutjar els acords de cooperació, les polítiques i les pràctiques que tinguin com a resultat o tolerin la privació arbitrària de vides de persones refugiades i migrants.